Endodòncia (desvitalització): quan cal i com és
L'endodòncia, també anomenada desvitalització, és el tractament que retira el nervi i els teixits infectats o inflamats de l'interior d'una dent, neteja els conductes i els segella. Permet conservar una dent que, altrament, s'hauria d'extreure. Amb anestèsia local no hauria de ser més dolorosa que un empastament, i el dolor que alleuja ve de la infecció, no del tractament. Aquí us expliquem quan cal, com és el procediment i per què la reconstrucció posterior és important.
Què hi ha dins d'una dent
Sota l'esmalt i la dentina hi ha la polpa dental, un teixit tou amb nervis i vasos sanguinis que ocupa la cambra i els conductes de l'arrel. Quan una càries profunda, un cop, una fissura o un tractament repetit arriba a la polpa, aquesta es pot inflamar de manera irreversible o morir i infectar-se.
Si no es tracta, la infecció pot sortir per l'extrem de l'arrel i formar un abscés, amb dolor, inflor i risc de complicacions. Sobre aquest tema, també podeu consultar la guia d'urgències dentals.
Quan cal una endodòncia
El dentista la pot indicar quan hi ha signes com:
- Dolor intens, espontani o que desperta a la nit.
- Sensibilitat al fred o a la calor que dura molt de temps després de retirar l'estímul.
- Dolor en mossegar o tocar la dent.
- Inflor de la geniva, fístula (un petit «gra» que supura) o abscés.
- Dent que s'ha fos o ha canviat de color després d'un cop.
- Lesió a la radiografia al voltant de l'arrel, de vegades sense símptomes.
La indicació sempre depèn de l'exploració i de proves com la radiografia i els tests de sensibilitat.
Com és el tractament pas a pas
- Anestèsia local per adormir la dent i la zona.
- Aïllament de la dent, sovint amb un camp de goma, per treballar net i protegir la boca.
- Accés a la cambra pulpar a través de la corona.
- Neteja i conformació dels conductes amb instruments molt fins i solucions desinfectants.
- Obturació: es farceixen els conductes amb un material biocompatible per segellar-los.
- Tancament provisional o definitiu de la dent.
Segons la dent (els queixals tenen més conductes) i la complexitat, pot fer-se en una o diverses sessions. De vegades s'utilitza microscopi o ampliació per veure millor els conductes.
Mites sobre el dolor
Sovint es relaciona l'endodòncia amb un mal record, però convé desmuntar algunes idees:
- «Una endodòncia fa molt de mal». Amb anestèsia no s'hauria de notar dolor, només pressió o vibració. El dolor previ és el causat per la infecció.
- «És millor treure la dent». Conservar la dent natural és, en general, preferible, sempre que sigui viable i es pugui reconstruir bé. Extreure-la comporta valorar després un implant o un pont.
- «Una dent sense nervi està morta i és perillosa». Una endodòncia ben feta elimina la infecció. La dent segueix subjecta per l'os i les genives.
Després del tractament és normal tenir una molèstia lleu o sensibilitat a la mossegada uns dies, que se sol controlar amb la medicació que indiqui el professional.
La reconstrucció posterior és imprescindible
Una dent desvitalitzada sol quedar més fràgil, perquè ha perdut part de l'estructura i de la irrigació. Per això és molt important la restauració definitiva:
- En una dent amb prou estructura, pot bastar un empastament ben segellat.
- En queixals o dents molt destruïdes, el dentista sol recomanar una corona (fundes) per protegir-la de fractures. Podeu veure més informació a corones, pons i fundes dentals.
- Si falta molta estructura, de vegades cal un pern o reconstrucció interna.
Deixar una endodòncia sense reconstruir augmenta el risc que els conductes es tornin a contaminar o que la dent es trenqui.
Possibles complicacions i retractaments
La majoria d'endodòncies evolucionen bé, però no es pot garantir un resultat del 100 %. Hi pot haver conductes molt corbats o calcificats, fissures radiculars o una infecció persistent. En aquests casos es pot valorar:
- Un retractament endodòntic.
- Una cirurgia apical, que retira l'extrem infectat de l'arrel.
- L'extracció de la dent, si no es pot salvar.
El seguiment amb radiografies ajuda a comprovar que la zona cicatritza. Per prevenir noves càries, mantingueu una bona higiene i fer les revisions i neteges dentals periòdiques.
Quan consultar el dentista
Demaneu cita aviat si teniu:
- Dolor de queixal que no cedeix amb analgèsics habituals o que us desperta a la nit.
- Inflor a la cara o a la geniva, o un gra que supura a prop d'una dent.
- Dolor intens en mossegar.
- Febre o dificultat per obrir la boca o per empassar: en aquest cas, aneu a urgències sense esperar.
- Després d'una endodòncia, dolor creixent, inflor o la dent trencada, o un empastament provisional que s'ha caigut.
Preguntes freqüents
Fa mal una endodòncia?
Amb anestèsia local el tractament no hauria de ser dolorós; es nota pressió o vibració. Després pot quedar una molèstia lleu uns dies. El dolor intens sol venir de la infecció prèvia, que el tractament precisament elimina.
Quantes sessions són necessàries?
Depèn de la dent i del cas. Un incisiu amb un sol conducte pot resoldre's en una sessió, mentre que un queixal amb diversos conductes o amb infecció pot requerir-ne més. El dentista us ho explicarà abans de començar.
Cal posar una corona després d'una endodòncia?
Sovint sí, sobretot en queixals o en dents molt destruïdes, perquè queden més fràgils. En dents amb prou estructura pot bastar un empastament. El dentista valorarà quina restauració és la més adequada.
Es pot menjar després d'una endodòncia?
Mentre duri l'anestèsia convé esperar per no mossegar-se la galta o la llengua. Els primers dies és millor evitar mastegar sobre la dent tractada, sobretot si no té la restauració definitiva, i seguir les indicacions del dentista.
Què passa si no me la faig?
Una polpa infectada no es cura sola. La infecció pot créixer, formar un abscés i afectar l'os i altres zones. Si la dent no es tracta, pot acabar necessitant una extracció. Per això cal consultar al dentista en lloc d'esperar que passi el dolor.
Troba una clínica dental a prop teu
Veure les clíniques millor valorades de la província · Cerca per municipi