Blanqueig dental: com funciona i a qui convé
El blanqueig dental aclareix el color de les dents mitjançant productes a base de peròxid d'hidrogen o de carbamida. Es pot fer a la clínica o a casa amb fundes personalitzades, sempre amb supervisió professional. És segur si s'indica bé, però no serveix per a tots els casos i el resultat no és permanent. Aquí veureu les diferències entre fer-lo a la clínica o a casa, i què esperar.
Com funciona el blanqueig
Els agents blanquejadors penetren a l'esmalt i descomponen les molècules que acoloreixen la dent. No «ratllen» ni eliminen esmalt: actuen sobre el pigment. Per això el resultat depèn del color de partida i de l'origen de les taques.
Les taques causades per cafè, te, vi o tabac solen respondre millor que les produïdes per alguns medicaments o per un traumatisme. Les restauracions (empastaments, corones o carilles) no es blanquegen, cosa que cal tenir en compte.
Abans de començar: la revisió
El blanqueig només s'hauria de fer després d'una exploració. Convé que el dentista comprovi que no hi ha:
- Càries actives o empastaments en mal estat.
- Inflamació de les genives (gingivitis o periodontitis).
- Dents amb arrels exposades o molt sensibles.
Sovint es recomana fer abans una neteja dental (vegeu neteja dental, gingivitis i periodontitis), perquè el sarro i la placa també enfosqueixen el somriure.
Blanqueig a la clínica o a casa
Hi ha dues modalitats principals, i de vegades es combinen.
| Modalitat | Com és | Aspectes a tenir en compte |
|---|---|---|
| A la clínica | El professional aplica un gel a concentració més alta, protegint les genives. Pot requerir una o diverses sessions. | Resultat més ràpid i controlat; més probabilitat de sensibilitat temporal. |
| A casa | S'utilitzen fundes fetes a mida amb un gel a concentració més baixa durant un nombre de dies indicat. | Efecte més gradual; requereix constància i seguir bé les instruccions. |
Els productes d'alta concentració venuts sense control o els remeis casolans (bicarbonat, carbó actiu, llimona) poden ser abrasius o agressius per a l'esmalt i les genives. Millor evitar-los.
Sensibilitat i altres efectes secundaris
El més freqüent és la sensibilitat dental al fred o al calor, normalment temporal. També pot haver-hi una lleu irritació de les genives. Per reduir-ho:
- Seguir exactament el temps d'aplicació indicat.
- Utilitzar pastes dentals per a dents sensibles, si el professional ho aconsella.
- Evitar begudes molt fredes o calentes els primers dies.
- Fer pauses si la molèstia és important i consultar-ho.
A qui no es recomana
El blanqueig no és adequat o s'hauria d'ajornar en aquestes situacions:
- Embaràs i lactància, per prudència.
- Nens i adolescents amb dents encara en formació, tret que ho indiqui el dentista.
- Càries, genives inflamades o dents amb molta sensibilitat sense tractar.
- Al·lèrgia coneguda als components del gel.
- Expectatives irreals: si les dents tenen restauracions visibles, pot ser millor considerar altres opcions, com les corones o fundes.
Quant dura l'efecte
No és permanent. La durada depèn dels hàbits i de cada persona. En general, el color es manté més temps si es redueix el consum de cafè, te, vi negre i tabac, i si es manté una bona higiene. Alguns professionals indiquen retocs puntuals al cap d'un temps.
Per fer durar el resultat:
- Raspallar-se les dents després dels àpats i fer les revisions periòdiques.
- Esbandir-se amb aigua després de prendre begudes que taquen.
- Evitar el tabac.
Opcions de venda lliure i productes casolans
A farmàcies i botigues hi ha tires, pastes i guixos blanquejants. Els productes de baixa concentració poden aclarir lleugerament les taques superficials, però no tenen el control ni l'efecte d'un tractament indicat pel dentista. Convé tenir present:
- Llegir bé les instruccions i no excedir el temps ni la freqüència d'ús.
- Evitar els productes que no indiquin la seva composició o procedència.
- Parar-ne l'ús i consultar si apareix dolor, irritació o sensibilitat intensa.
- Tenir en compte que les pastes abrasives usades sovint poden desgastar l'esmalt.
Si el que us molesta és el color de dents amb taques profundes o de restauracions antigues, una exploració pot orientar millor sobre quina és l'opció més adequada.
Quan consultar el dentista
Aneu al dentista abans de fer cap blanqueig si teniu dents que s'han fosc de manera recent en una sola peça, ja que pot indicar un problema del nervi. I consulteu-lo durant o després del blanqueig si observeu:
- Sensibilitat intensa que dura més de pocs dies.
- Genives blanques, inflades o amb dolor.
- Taques noves a les dents o canvis de color irregulars.
- Dolor espontani en una dent concreta.
Preguntes freqüents
El blanqueig dental fa mal a l'esmalt?
Utilitzat amb indicació professional i a les concentracions adequades, no es considera perjudicial per a l'esmalt. El que sí pot aparèixer és sensibilitat temporal. Els productes sense control o els remeis casolans abrasius sí que poden danyar l'esmalt.
Quants tons s'aclareixen les dents?
Depèn molt de cada persona, del color inicial i de l'origen de les taques. No es pot prometre un resultat concret. El dentista pot orientar sobre el que és realista després d'explorar la boca.
Es poden blanquejar els empastaments o les corones?
No. Els materials de restauració no canvien de color amb el blanqueig. Si hi ha empastaments o corones visibles, pot ser que després calgui substituir-los perquè el color coincideixi amb les dents blanquejades.
Cada quant es pot repetir el blanqueig?
No hi ha una pauta universal. Depèn de l'efecte que s'hagi mantingut i de l'estat de les dents. És millor que ho decideixi el dentista, evitant repetir els tractaments sense control perquè augmenta el risc de sensibilitat.
El blanqueig serveix si tinc genives inflamades?
Primer cal tractar la inflamació. Les genives irritades fan que el producte provoqui més molèstia. Normalment es recomana fer una neteja i resoldre la gingivitis abans de començar un blanqueig.
Troba una clínica dental a prop teu
Veure les clíniques millor valorades de la província · Cerca per municipi